Descobreix l'àgora virtual de Rubí

VIU  LA  VIDA!!

Després d’una tempesta...

Tempesta!! els vents forts i les fortes pluges s’uneixen en un espectacle dantesc. Les rieres i els torrents destrueixen cases i semblants. Trons i llamps, trenquen i solquen el cel, un ambient de destrucció i foscor regnen per l’espai durant un cert temps.

Després una gran calma…

La por i el temor que omplien la terra s’aturen de cop, arbres arrencats, rius desfets, rius sortits de mare… Desolació i aflicció són els reis. L’aire encarit deixa pas a un aire fresc i tranquil. Poc a poc, mans a la feina, tot tornarà a la normalitat, la naturalesa es rejoveneix i retorna la calma. Així, també és la vida, la tempesta del dolor, el mal temps del sofriment, ens aclaparen en un moment o altre, sembla que tot s’enfonsi, que tot va malament: malalties, atur, malentesos, des fallences, enganys… Fosques nuvolades de desànim omplen el cel dels teus sentiments i des falleix el teu esperit, però, després de la tempesta, també pot venir una gran bonança, tot és tan transitori!!

Cal seguir endavant, amb força!! Intentar recuperar el tremp que hi ha dins teu, no bressolar-te en la teva pròpia compassió. Disminueix el teu ritme, però segueix avançant, no t’aturis, darrere de cada triomf hi ha un repte.

“Quan a vegades, les nuvolades, omplin el cel de plom, mai mirar enrere, lluita i espera, tot serà nou si vols”. Tot et pot ajudar a renéixer.

VIU  LA  VIDA!!

Perdí un juguete que me acompañó en mi infancia, pero gané el recuerdo del amor de quien me hizo ese regalo.
Perdí mis privilegios y fantasías de niña, pero... Pero gané la oportunidad de crecer y vivir libremente.
Perdí a mucha gente que quise y que amo todavía... Pero gané el cariño y el ejemplo de sus vidas.
Perdí momentos únicos en la vida porque lloraba en vez de sonreír... Pero descubrí que es sembrando amor, como se cosecha amor.
Yo perdí muchas veces y muchas cosas en mi vida... Pero junto a ese "perder" hoy intento el valor de "ganar"... Porque siempre es posible luchar por lo que amamos, y porque siempre hay tiempo para empezar de nuevo.
No importa en qué momento te cansaste. Lo que importa es que siempre es importante y necesario recomenzar... Recomenzar es darse una nueva oportunidad, es renovar las esperanzas en la vida y lo más importante...Creer en ti mismo.
¿Sufriste mucho en este período?... Fue aprendizaje.
¿Lloraste mucho?... Fue limpieza del alma.
¿Sentiste rencor?... Fue para aprender a perdonar.
¿Estuviste solitario en algún momento?... Fue porque cerraste la puerta.
¿Te sientes solo?... Mira a tu alrededor y encontraras mucha gente esperando tu sonrisa para acercarse más a ti.
Hoy es un excelente día para comenzar un nuevo proyecto de vida. Mira alto, sueña alto, anhela lo mejor de lo mejor, anhela todo lo bueno, que la vida nos trae lo que anhelamos.
Si pensamos pequeño, lo pequeño nos vendrá. Si pensamos firmemente en lo mejor, en positivo y luchamos para alcanzarlo, vendrá a nuestra vida.
Arroja lo malo a la basura, limpia tu corazón y haz que estés listo para una nueva vida, para un nuevo amor, porque además somos la manifestación del amor.
Confía en la vida....Confía en ti.

Y principalmente... Confía en DIOS.

No existe un día más hermoso que el día de hoy. La suma de muchísimos ayeres, forma mi pasado.
Mi pasado se compone de recuerdos alegres... tristes... Algunos están fotografiados y ahora son cartulinas donde me veo pequeña, donde mis padres siguen siendo recién casados, donde mi ciudad parece otra.
El día de ayer pudo haber sido un hermoso día, pero.... no puedo avanzar mirando constantemente hacia atrás, corro el riesgo de no ver los rostros de los que marchan a mi lado.
Puede ser que el día de mañana amanezca aun más hermoso, pero... no puedo avanzar mirando solo el horizonte, corro el riesgo de no ver el paisaje que se abre a mi alrededor.
Por eso, yo prefiero el día de hoy.
Me gusta pisarlo con fuerza, gozar su sol o estremecerme con su frío, sentir como cada instante dice: ¡presente!.
Sé que es muy breve, que pronto pasará, que no voy a poder modificarlo luego, ni pasarlo en limpio.
Como tampoco puedo planificar demasiado el día de mañana: es un lugar que todavía no existe.
Ayer fui. Mañana, seré. Hoy, ¡soy!.
Por eso: Hoy, te digo que te quiero, hoy, te escucho, hoy, te pido disculpas por mis errores, hoy, te ayudo, hoy, comparto lo que tengo contigo, hoy, me separo de ti sin guardarme ninguna palabra para mañana, porque hoy respiro, veo, pienso, oigo, sufro, huelo, lloro, trabajo, toco, río, amo...
Hoy estoy viva, como tú, hoy puedo decir... que tengo más fuerzas para seguir. Hoy es el GRAN DÍA... ¡Un día como no lo hubo y como no lo habrá!.

Sonetos de melancolía
navegando entre olas de pasión,
cánticos que brotan del alma
llegando hasta el centro del corazón.
Añoranzas que se visten de susurros
mensajes lanzados en botellas de plata,
que hasta su orilla llegarán
mientras los días pasan.
Y más fuerte e intenso es mi inmenso soñar
porque llegará,  ha de llegar ese día,
en el que nuestros dos amaneceres se fundan
y entonces no habrá más anhelos
ni distancias que sortear,
entonces en nuestras miradas
sólo la felicidad perpetua, brillará.

És la benvinguda a l'estiu, i la seva celebració té lloc durant la nit més curta de l'any. És una festivitat molt antiga amb la qual es celebra l'arribada del solstici d'estiu en l'hemisferi nord el ritu principal del qual consisteix a encendre una foguera. La finalitat d'aquest ritu era "donar més força al sol", que a partir d'aquests dies, anava fent-se més "feble" els dies es van fent més curts fins al solstici d'hivern. Simbòlicament el foc també té una funció "purificadora" en les persones que ho contemplaven. Fogueres, foc i aigua són els protagonistes de la nit. Els homes i les dones, els joves i nens, tots dediquen els seus dies i les tardes a la preparació de les fogueres. Segons la tradició, si la gent salta tres vegades sobre una foguera en la nit de San Juan, serà netejat i purificat, i els seus problemes cremats. Altra tradició, especialment per a les dones, requereix preparar l'aigua perfumada que combina les aromes de set plantes, entre elles el romaní, verbena, llorer, roses?per a rentar-se la cara amb l'aigua i una vegada més purificar-se per al nova temporada. Aquesta festa se celebra en molts punts d'Europa. La "Revetlla de San Juan", també coneguda popularment com la "Nit del Foc" o la "Nit de les Bruixes", és una celebració que es realitza la nit del 23 al 24 de juny, és d'origen pagà i abans de la instauració de cristianisme coincidia amb el solstici d'estiu, el 21 de juny. La celebració és similar a la d'Alacant, es preparen fogueres amb mobles i andròmines velles durant els dies anteriors. Quan es posa el sol es cala foc a la foguera amb torxes i comença la festa. És sopa a l'aire lliure amb familiars i amics, i en alguns pobles o ciutats solen haver una orquestra que animi la nit. El sopar consisteix en la tradicional "coca" per a postres, havent moltes i variades. Son fetes amb una base similar al brioix i es cobreixen de crema, fruites confitades o llardons. Antigament les "coques" tenien forma circular, simbolitzant al sol. La beguda típica d'aquesta nit és el cava. És típicament una nit emocionant, màgica, d'alegria, fins i tot hi ha qui diu que és una nit de bruixes? i és que per:

         SANT JOAN, TOT ÉS FA GRAN?        

ES TRACTA DE RECORDAR AQUESTA BONICA NIT, NO QUE ET RECORDIN DESPRÉS D'AQUESTA NIT.

Cuando un triste llanto a tus ojos humedezca,
ten dulce fe y esperanza amiga querida,
pues la luz del sol siempre acaba en la noche fresca,
y en esa noche puede que te encuentres perdida.
Conserva la esperanza y encontraras la salida,
hacia un cielo claro y brillante, al amanecer
renacerá en tu mundo la esencia de la vida,
y la luz de la primavera volverá a nacer.
Y si tienes bien en cuenta que la angustia y la pena,
son solamente un ciclo de nuestra existencia,
 el alma la tendrás siempre de esperanza llena,
siempre que de la vida mantengas la esencia.

Mimosa sedosa, somni del jardí,

no hi ha altra flor florida

més plena de vida

ni perfum més fi.

Quan l’ hivern castiga

el lliri i l’espiga,

resten amagats,

la mimosa ufana

 riu i s’engalana

de plomalls daurats.

I si el sol ens mostra

aquest temps un rostre

pàl-lid i tristó,

la mimosa bella

també com estrella

ens du resplendor.

PERQUÈ L'AMOR S'ESCRIU AMB P ?

Perquè per a estimar s'ha de posseir PACIÈNCIA en els moments que el mateix amor et posa a prova. El veritable amor s'escriu amb "P", perquè per a oblidar un mal record deu existir PERDÓ abans que l'odi entre a aquells que s'estimen. Amor s'escriu amb "P"... perquè per a obtenir el que de...sitges, deus PERSEVERAR fins a arribar a el que t'has proposat. El sincer amor s'escriu amb "P"... perquè la PACIÈNCIA, el PERDÓ i la PERSEVERANÇA són ingredients necessaris perquè un amor perduri. Perquè amor és també.... una PARAULA dita a temps... És el PERMETRE'S tornar a confiar... És romandre en silenci escoltant a l'altre... És aquesta PASSIÓ, que se'ns omple d'estrelles en els ulls i papallones en l'estómac al pronunciar el nom del que estimem... L'amor s'escriu amb "P"... Perquè són aquestes PETITES coses que ens uneixen al ser estimat cada dia de la nostre vida.

Que bonic és l'amor!!  ♥♥♥

PUNTES DE COIXI

És l’escuma d’una onada

que al trencar-se en el rompent,

no ha trobat el camí de tornada

i s’ha quedat enganxada

en un coixí ple de boixets.

Unes mans suaus i lleugeres,

amb dits com a papallones

voletegen ràpides, inquietes,

mentre formen fines trenes

amb els fils que pengen de l’ona.

Els boixets dringuen i canten

i recorren tot el coixí,

moguts per les mans de fada

que van creant belles rondes

amb un art quasi diví.

Dins dels baguls de les àvies

eren sagrades aquestes peces,

car haurien de servir un dia

per guarnir el vestit de núvia

que havien somniat des de l’infantesa.

Sentint el dringar dels boixets

teixint aquelles meravelles

mentre somniaven amb el donzell

que a l’altar les esperaria ferm

per gaudir una vida d’amor amb elles.

Puntaires de la nostre terra

dins vostre porteu un tresor,

que no es perdi la vostra saviesa

feu-la arribar amb tendresa

a les noves generacions.

3º PREMI EN CATALÀ

Avui torna a ploure, em surten els meus ulls nostàlgics per la finestra amb la mirada perduda i es tornen vidriosos de malenconia buscant en cada gota caiguda el reflex efímer del seu somriure, més no assoleixo trobar ni tan sols la lleu lluentor del seu mirar. S'humitegen els meus llavis ansiosos, assaborint els petons seus que mai van provar, l'aire fred de la seva absència els seca i esquerda, deixant-los assedegats del dolç nèctar de la seva boca. S'escapen sospirs anhelosos, que es van perdent entre els núvols foscos que acompanyen la meva solitud.

Rego amb llàgrimes amargues els pètals d'una rosa blanca, la mateixa que va naufragar en les aigües que banyen el regne de la fantasia. Imagino lliscar amb les meves paraules escrites la lluna bella o acariciar tènuement el delicat murmuri del vent.

Una boja somiadora que estima  l'amor i sent por en la seva pell per no poder estimar amb l'amor que pretén i que s'acontenta tan sols amb veure'l un segon, sent per a mi, al mateix temps breu i etern.

Com dir tot el que sento, si de fer-ho així puc perdre’l, com explicar-te quant per ell pateixo, si solament intentar-ho s'emmudeix la meva veu, les paraules es silencien i com callar, si de ganes em moro per explicar-li el sentiment tan fort que sento en el meu pit....o com no estimar-lo, si de fer-ho el meu cor mentiria i perdria el seny i la meva raó.

Quan els seus lleugers passos s'allunyen de mi i les meves mans tracten de subjectar-lo sense aconseguir-ho, se m'estripa l'ànima. Les tardes sense ell es tornen silenci i buit, el pas lent del mentider temps allarga el perseguit moment de veure'l de nou.

 Pobre de mi!! El meu cos està buit, vagant la meva ànima en trista solitud, pel mundà país de l'oblit, el meu cor que per ell batega, la meva realitat, somnàmbula passejaria diàfana de sentiments, a la mercè de la cruel solitud, de la tristesa d' algú que no va saber estimar.

Per quin es fa i es percep tant mal, quan se sent tan bonic  l'estimar?

3º PREMI CATALÀ

MAIG  2010