Corpus de Sang
12/06/2009 | 17:49h

Llàstima que tot pregat ens dugué a l'anomenada pau dels pirineus, ara en farà 350 anys
El Corpus de Sang va ser un avalot ocorregut a Barcelona, el 7 de juny de 1640 dia de Corpus Christi, que marcà un punt decisiu per al desenvolupament de l'anomenada Guerra dels Segadors. Protagonitzat per un nombrós grup de segadors amb la connvivència d'una bona part de la població local, es desencadenà després d'un petit incident al carrer Ample entre un grup de segadors i alguns barcelonins, en el qual un segador quedà malferit.
L'any 1640 fou un any decisiu i de greus conseqüències en produir-se, sobretot a partir del mes de maig, un alçament generalitzat de tota la població del principat de Catalunya contra la mobilització, i permanència sobre el país, dels terços de l'exèrcit reial (entrats a Catalunya a causa de la Guerra dels Trenta Anys amb França el 1635) i contra la pretensió que fossin allotjats dins les poblacions. Algunes es negaren a obrir les portes, com Sant Feliu de Pallerols, o Santa Coloma de Farners, on fou enviat l'algutzil Miquel de Montrodon per dur a terme la instal·lació dels soldats; en la resistència dels vilatans l'algutzir trobà la mort. La represàlia duta a terme pels terços a Riudarenes (3 de maig) i a Santa Coloma de Farners (14 de maig), on es crema la vila, desencadenaria un ràpid alçament armat de vilatans i pagesos que, de les comarques gironines, s'estengué cap a l'Empordà, cap al Vallès i cap a Osona i el Ripollès.
«Visca la terra!»,«Muiren los traïdors!», «Muira el mal govern!» (aquest complementari d'un «Visca lo rei!»també present) van ser alguns dels lemes dels segadors que van originar la revolta popular del 7 de juny de 1640, dia conegut com el Corpus de Sang per caure en la festivitat religiosa del Corpus Christi.
Els aldarulls es reproduïren a Barcelona durant el dies següents. El balanç es clou amb un total d'entre 12 i 20 morts, majoritàriament funcionaris reials. La mort del virrei de Catalunya, Dalmau III comte de Queralt, marcà però, un punt d'inflexió en el trencament entre Catalunya i Espanya i precipità l'inici de la Guerra dels Segadors.

