<?xml version="1.0" encoding="utf-8"?>
<rss version="2.0">
    <channel>
        <title>Bloc de MARIBEL</title>
        <description></description>
        <link>http://femxarxa.rubidigital.cat/bloc/view/id/2702</link>
        <lastBuildDate>Wed, 08 Sep 2010 10:30:33 +0100</lastBuildDate>
        <generator>FeedCreator 1.7.2</generator>
        <item>
            <title>DOLÇA PAPALLONA</title>
            <link>http://femxarxa.rubidigital.cat/node/view/id/1950</link>
            <description><![CDATA[&nbsp;
Somiava desperta sobre l'herba fresca, vaig obrir els ulls i et vaig veure, aquest bell &eacute;sser que solament D&eacute;u va poder haver creat;papallona de bells i vius colors, volaves amb les teves precioses ales acariciant l'aire i els meus sentits.Em vaig quedar quieta sobre l'herba fresca, observant-te, gaudint del teu bell ball en l'aire.De sobte, et vaig sentir en la meva cara, descansant del teu vol; em feies pessigolles....em va agradar sentir la teva pres&egrave;ncia i la teva car&iacute;cia en la meva cara,va ser un moment ple de m&agrave;gia, en el qual, la naturalesa,d'alguna manera, va fondre tres &eacute;ssers en un:un d'aquests &eacute;ssers ets tu, bella papallona,l'herba fresca... i jo.Em vaig sentir plena... feli&ccedil;...no recordava cap mal moment,solament aquest moment,en el qual tu dol&ccedil;a papallona,vas acariciar la meva cara amb la teva bella pres&egrave;ncia.Bella papallona de vius colors,les teves ales al vent li lliures en volari el vent enamorat et besa en la caraperqu&egrave; la teva bellesa no t&eacute; igual.Ser div&iacute;, bella de camps i boscos,de la naturalesa a la qual &eacute;s tan f&agrave;cil estimar,obre les teves ales i segueix cantant-li al ventaquesta bella melodia que ho va fer enamorar.Deixa que el cor del vent segueixi el teu cam&iacute;deixa-li que t'estimi amb la seva pres&egrave;ncia vital,fusiona't amb la naturalesa, amb aquest vent al que acaricies,estima-ho com ell t'adora i t'estima a tu.Segueix volant per aquests verds boscosabsents de tot maldol&ccedil;a papallona tamb&eacute; desitjoque tornis, que descansis a la meva m&agrave;perqu&egrave; jo de nou, et pugui acariciar.]]></description>
            <author>maribel59</author>
            <pubDate>Fri, 03 Sep 2010 15:02:18 +0100</pubDate>
        </item>
        <item>
            <title>MIRADA</title>
            <link>http://femxarxa.rubidigital.cat/node/view/id/1948</link>
            <description><![CDATA[En mi mirada la inmensidad del mar,el brillo de las estrellas en la tuya,unamos nuestras almas sin dudardeja que nuestros sue&ntilde;os unidos fluyan.Embrujo de deseo y amor desesperadodestructor de mi amiga, la soledad,aunque sea en mi pensamiento me has dadola llave maestra de la felicidad.]]></description>
            <author>maribel59</author>
            <pubDate>Tue, 24 Aug 2010 15:18:09 +0100</pubDate>
        </item>
        <item>
            <title>DEL 1 AL 10</title>
            <link>http://femxarxa.rubidigital.cat/node/view/id/1944</link>
            <description><![CDATA[Por UN beso de tu bocaDOS caricias te dar&iacute;aTRES abrazos que demuestrenCUATRO veces mi alegr&iacute;a y en laQUINTA sinfon&iacute;a de miSEXTO pensamientoSIETE veces te dir&iacute;a lasOCHO letras de un &ldquo;te quiero&rdquo; porqueNUEVE veces &ldquo;por ti vivo&rdquo; yDIEZ veces &ldquo;por ti muero&rdquo;.
&nbsp;]]></description>
            <author>maribel59</author>
            <pubDate>Thu, 12 Aug 2010 15:10:46 +0100</pubDate>
        </item>
        <item>
            <title>MI  ANGEL...</title>
            <link>http://femxarxa.rubidigital.cat/node/view/id/1940</link>
            <description><![CDATA[Yo tengo un &aacute;ngel de la guarda
que una d&iacute;a me envi&oacute; un duende,&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; 
cuanta magia en ese encuentro,
que marcar&iacute;a mi destino para siempre.
&nbsp;Mi &aacute;ngel me ense&ntilde;a a volar,
mi &aacute;ngel me ense&ntilde;a a so&ntilde;ar,
y a descubrir que los sue&ntilde;os 
se pueden hacer realidad. 
&nbsp;Mi &aacute;ngel me ense&ntilde;a a confiar,
en las personas, en las palabras, en la amistad,
&nbsp; me ense&ntilde;a a no darme por vencida,
cuando la oscuridad ocupa mi alma sin piedad.
&nbsp;Mi &aacute;ngel me ense&ntilde;a a tener ilusiones,
a descubrir mi camino, a encontrar mi libertad,
mi &aacute;ngel&nbsp;me ense&ntilde;a a perdonar,
y cambiar ese sentimiento por el de amar.&nbsp; 
&nbsp;Mi &aacute;ngel me da esa calma y esa fuerza
que llevaba tanto tiempo sin saber encontrar,
&nbsp;me ense&ntilde;a a no juzgar los actos de nadie
y a dar a cada persona su oportunidad.
&nbsp;Mi &aacute;ngel cuida de mi coraz&oacute;n, de mi alma, de mi cuerpo,
me gu&iacute;a y me deja en libertad,
&nbsp; me ense&ntilde;a a decir &ldquo;te quiero&rdquo;
sin tenerme que avergonzar.
&nbsp;Mi &aacute;ngel&hellip;.ayayay mi &aacute;ngel&hellip;.
mi &aacute;ngel SI es de este mundo,
es de carne y hueso
y tiene su identidad
mi &aacute;ngel hace honor a su nombre
y es un hombre colosal.
&nbsp;Te quiero&nbsp; RAMON, 
por lo que has hecho en mi vida,
en mi alma y por ayudarme en mi camino,
te quiero, te quiero siempre conmigo&hellip;
"FELIZ ANIVERSARIO"]]></description>
            <author>maribel59</author>
            <pubDate>Sat, 07 Aug 2010 09:11:10 +0100</pubDate>
        </item>
        <item>
            <title>Para mi gran amigo...</title>
            <link>http://femxarxa.rubidigital.cat/node/view/id/1936</link>
            <description><![CDATA[Como muy bien dice la canci&oacute;n "ALGO SE MUERE EN EL ALMA CUANDO UN AMIGO SE VA" Para TI querido y&nbsp;gran amigo Ram&oacute;n Gonzalo Zamora.Como no s&eacute; hacerlo de otra forma, que mi Dios me guie a trav&eacute;s de mis palabras y pueda seguir llenando muchas p&aacute;ginas de amor, ternura y respeto. Siempre duele cuando perdemos a un ser querido, pero nos queda la esperanza de que alg&uacute;n d&iacute;a volveremos de nuevo a estar junto a &eacute;l. La vida es un regalo que Dios nos hace al nacer y es &Eacute;l quien decide cuando nos ha de recoger.Donde la lejan&iacute;a es m&aacute;s cercanay la espiga crece alta,all&iacute;&hellip; queremos encontrarte.Donde el susurro de la brisa adormecey el mar inspira calma,all&iacute;&hellip; queremos que est&eacute;s.Donde el amor perduray la verdad es compa&ntilde;era,all&iacute;&hellip; esp&eacute;ranos.Hemos sentido dolor por tu dolory el alma se ha dormidode angustia y tristeza,RAM&Oacute;N; la noche es negra,pero al igual que nosotrost&uacute; sabes que no es eterna,que m&aacute;s all&aacute; est&aacute; esa luzesa luz, que rompe las tinieblas.Nosotros no sabemos si est&aacute;n llorandotodos los santos del cielo,pero aqu&iacute; en la tierra s&iacute; que lloramosy te echamos mucho de menos.]]></description>
            <author>maribel59</author>
            <pubDate>Mon, 02 Aug 2010 10:44:51 +0100</pubDate>
        </item>
        <item>
            <title>VIU LA VIDA!!</title>
            <link>http://femxarxa.rubidigital.cat/node/view/id/1934</link>
            <description><![CDATA[VIU&nbsp; LA&nbsp; VIDA!!
Despr&eacute;s d&rsquo;una tempesta...
Tempesta!! els vents forts i les fortes pluges s&rsquo;uneixen en un espectacle dantesc. Les rieres i els torrents destrueixen cases i semblants. Trons i llamps, trenquen i solquen el cel, un ambient de destrucci&oacute; i foscor regnen per l&rsquo;espai durant un cert temps.
Despr&eacute;s una gran calma&hellip;
La por i el temor que omplien la terra s&rsquo;aturen de cop, arbres arrencats, rius desfets, rius sortits de mare&hellip; Desolaci&oacute; i aflicci&oacute; s&oacute;n els reis. L&rsquo;aire encarit deixa pas a un aire fresc i tranquil. Poc a poc, mans a la feina, tot tornar&agrave; a la normalitat, la naturalesa es rejoveneix i retorna la calma. Aix&iacute;, tamb&eacute; &eacute;s la vida, la tempesta del dolor, el mal temps del sofriment, ens aclaparen en un moment o altre, sembla que tot s&rsquo;enfonsi, que tot va malament: malalties, atur, malentesos, des fallences, enganys&hellip; Fosques nuvolades de des&agrave;nim omplen el cel dels teus sentiments i des falleix el teu esperit, per&ograve;, despr&eacute;s de la tempesta, tamb&eacute; pot venir una gran bonan&ccedil;a, tot &eacute;s tan transitori!!
Cal seguir endavant, amb for&ccedil;a!! Intentar recuperar el tremp que hi ha dins teu, no bressolar-te en la teva pr&ograve;pia compassi&oacute;. Disminueix el teu ritme, per&ograve; segueix avan&ccedil;ant, no t&rsquo;aturis, darrere de cada triomf hi ha un repte.
&ldquo;Quan a vegades, les nuvolades, omplin el cel de plom, mai mirar enrere, lluita i espera, tot ser&agrave; nou si vols&rdquo;. Tot et pot ajudar a ren&eacute;ixer.
VIU&nbsp; LA&nbsp; VIDA!!]]></description>
            <author>maribel59</author>
            <pubDate>Wed, 28 Jul 2010 22:25:52 +0100</pubDate>
        </item>
        <item>
            <title>SOLO SE PIERDE LO QUE SE QUIERE</title>
            <link>http://femxarxa.rubidigital.cat/node/view/id/1924</link>
            <description><![CDATA[Perd&iacute; un juguete que me acompa&ntilde;&oacute; en mi infancia, pero gan&eacute; el recuerdo del amor de quien me hizo ese regalo.Perd&iacute; mis privilegios y fantas&iacute;as de ni&ntilde;a, pero... Pero gan&eacute; la oportunidad de crecer y vivir libremente.Perd&iacute; a mucha gente que quise y que amo todav&iacute;a... Pero gan&eacute; el cari&ntilde;o y el ejemplo de sus vidas.Perd&iacute; momentos &uacute;nicos en la vida porque lloraba en vez de sonre&iacute;r... Pero descubr&iacute; que es sembrando amor, como se cosecha amor.Yo perd&iacute; muchas veces y muchas cosas en mi vida... Pero junto a ese "perder" hoy intento el valor de "ganar"... Porque siempre es posible luchar por lo que amamos, y porque siempre hay tiempo para empezar de nuevo.No importa en qu&eacute; momento te cansaste. Lo que importa es que siempre es importante y necesario recomenzar... Recomenzar es darse una nueva oportunidad, es renovar las esperanzas en la vida y lo m&aacute;s importante...Creer en ti mismo.&iquest;Sufriste mucho en este per&iacute;odo?... Fue aprendizaje.&iquest;Lloraste mucho?... Fue limpieza del alma.&iquest;Sentiste rencor?... Fue para aprender a perdonar.&iquest;Estuviste solitario en alg&uacute;n momento?... Fue porque cerraste la puerta.&iquest;Te sientes solo?... Mira a tu alrededor y encontraras mucha gente esperando tu sonrisa para acercarse m&aacute;s a ti.Hoy es un excelente d&iacute;a para comenzar un nuevo proyecto de vida. Mira alto, sue&ntilde;a alto, anhela lo mejor de lo mejor, anhela todo lo bueno, que la vida nos trae lo que anhelamos.Si pensamos peque&ntilde;o, lo peque&ntilde;o nos vendr&aacute;. Si pensamos firmemente en lo mejor, en positivo y luchamos para alcanzarlo, vendr&aacute; a nuestra vida.Arroja lo malo a la basura, limpia tu coraz&oacute;n y haz que est&eacute;s listo para una nueva vida, para un nuevo amor, porque adem&aacute;s somos la manifestaci&oacute;n del amor.Conf&iacute;a en la vida....Conf&iacute;a en ti.
Y principalmente... Conf&iacute;a en DIOS.]]></description>
            <author>maribel59</author>
            <pubDate>Wed, 21 Jul 2010 22:05:46 +0100</pubDate>
        </item>
        <item>
            <title>HOY ES EL GRAN DIA!!</title>
            <link>http://femxarxa.rubidigital.cat/node/view/id/1905</link>
            <description><![CDATA[No existe un d&iacute;a m&aacute;s hermoso que el d&iacute;a de hoy. La suma de much&iacute;simos ayeres, forma mi pasado.Mi pasado se compone de recuerdos alegres... tristes... Algunos est&aacute;n fotografiados y ahora son cartulinas donde me veo peque&ntilde;a, donde mis padres siguen siendo reci&eacute;n casados, donde mi ciudad parece otra. El d&iacute;a de ayer pudo haber sido un hermoso d&iacute;a, pero.... no puedo avanzar mirando constantemente hacia atr&aacute;s, corro el riesgo de no ver los rostros de los que marchan a mi lado. Puede ser que el d&iacute;a de ma&ntilde;ana amanezca aun m&aacute;s hermoso, pero... no puedo avanzar mirando solo el horizonte, corro el riesgo de no ver el paisaje que se abre a mi alrededor. Por eso, yo prefiero el d&iacute;a de hoy. Me gusta pisarlo con fuerza, gozar su sol o estremecerme con su fr&iacute;o, sentir como cada instante dice: &iexcl;presente!. S&eacute; que es muy breve, que pronto pasar&aacute;, que no voy a poder modificarlo luego, ni pasarlo en limpio. Como tampoco puedo planificar demasiado el d&iacute;a de ma&ntilde;ana: es un lugar que todav&iacute;a no existe. Ayer fui. Ma&ntilde;ana, ser&eacute;. Hoy, &iexcl;soy!. Por eso: Hoy, te digo que te quiero, hoy, te escucho, hoy, te pido disculpas por mis errores, hoy, te ayudo, hoy, comparto lo que tengo contigo, hoy, me separo de ti sin guardarme ninguna palabra para ma&ntilde;ana, porque hoy respiro, veo, pienso, oigo, sufro, huelo, lloro, trabajo, toco, r&iacute;o, amo... Hoy estoy viva, como t&uacute;, hoy puedo decir... que tengo m&aacute;s fuerzas para seguir. Hoy es el GRAN D&Iacute;A... &iexcl;Un d&iacute;a como no lo hubo y como no lo habr&aacute;!.]]></description>
            <author>maribel59</author>
            <pubDate>Mon, 12 Jul 2010 21:43:12 +0100</pubDate>
        </item>
        <item>
            <title>SONETOS DE MELANCOLIA</title>
            <link>http://femxarxa.rubidigital.cat/node/view/id/1890</link>
            <description><![CDATA[Sonetos de melancol&iacute;anavegando entre olas de pasi&oacute;n,c&aacute;nticos que brotan del almallegando hasta el centro del coraz&oacute;n.A&ntilde;oranzas que se visten de susurrosmensajes lanzados en botellas de plata,que hasta su orilla llegar&aacute;nmientras los d&iacute;as pasan.Y m&aacute;s fuerte e intenso es mi inmenso so&ntilde;arporque llegar&aacute;, &nbsp;ha de llegar ese d&iacute;a,en el que nuestros dos amaneceres se fundany entonces no habr&aacute; m&aacute;s anhelosni distancias que sortear,entonces en nuestras miradass&oacute;lo la felicidad perpetua, brillar&aacute;.]]></description>
            <author>maribel59</author>
            <pubDate>Mon, 05 Jul 2010 21:59:01 +0100</pubDate>
        </item>
        <item>
            <title>LA REVETLLA DE SANT JOAN</title>
            <link>http://femxarxa.rubidigital.cat/node/view/id/1884</link>
            <description><![CDATA[&Eacute;s la benvinguda a l'estiu, i la seva celebraci&oacute; t&eacute; lloc durant la nit m&eacute;s curta de l'any. &Eacute;s una festivitat molt antiga amb la qual es celebra l'arribada del solstici d'estiu en l'hemisferi nord el ritu principal del qual consisteix a encendre una foguera. La finalitat d'aquest ritu era "donar m&eacute;s for&ccedil;a al sol", que a partir d'aquests dies, anava fent-se m&eacute;s "feble" els dies es van fent m&eacute;s curts fins al solstici d'hivern. Simb&ograve;licament el foc tamb&eacute; t&eacute; una funci&oacute; "purificadora" en les persones que ho contemplaven. Fogueres, foc i aigua s&oacute;n els protagonistes de la nit. Els homes i les dones, els joves i nens, tots dediquen els seus dies i les tardes a la preparaci&oacute; de les fogueres. Segons la tradici&oacute;, si la gent salta tres vegades sobre una foguera en la nit de San Juan, ser&agrave; netejat i purificat, i els seus problemes cremats. Altra tradici&oacute;, especialment per a les dones, requereix preparar l'aigua perfumada que combina les aromes de set plantes, entre elles el roman&iacute;, verbena, llorer, roses?per a rentar-se la cara amb l'aigua i una vegada m&eacute;s purificar-se per al nova temporada. Aquesta festa se celebra en molts punts d'Europa. La "Revetlla de San Juan", tamb&eacute; coneguda popularment com la "Nit del Foc" o la "Nit de les Bruixes", &eacute;s una celebraci&oacute; que es realitza la nit del 23 al 24 de juny, &eacute;s d'origen pag&agrave; i abans de la instauraci&oacute; de cristianisme coincidia amb el solstici d'estiu, el 21 de juny. La celebraci&oacute; &eacute;s similar a la d'Alacant, es preparen fogueres amb mobles i andr&ograve;mines velles durant els dies anteriors. Quan es posa el sol es cala foc a la foguera amb torxes i comen&ccedil;a la festa. &Eacute;s sopa a l'aire lliure amb familiars i amics, i en alguns pobles o ciutats solen haver una orquestra que animi la nit. El sopar consisteix en la tradicional "coca" per a postres, havent moltes i variades. Son fetes amb una base similar al brioix i es cobreixen de crema, fruites confitades o llardons. Antigament les "coques" tenien forma circular, simbolitzant al sol. La beguda t&iacute;pica d'aquesta nit &eacute;s el cava. &Eacute;s t&iacute;picament una nit emocionant, m&agrave;gica, d'alegria, fins i tot hi ha qui diu que &eacute;s una nit de bruixes? i &eacute;s que per:
&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; SANT JOAN, TOT &Eacute;S FA GRAN?&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; 
ES TRACTA DE RECORDAR AQUESTA BONICA NIT, NO QUE ET RECORDIN DESPR&Eacute;S D'AQUESTA NIT.]]></description>
            <author>maribel59</author>
            <pubDate>Wed, 23 Jun 2010 18:32:28 +0100</pubDate>
        </item>
        <item>
            <title>PALABRAS DE ESPERANZA</title>
            <link>http://femxarxa.rubidigital.cat/node/view/id/1880</link>
            <description><![CDATA[Cuando un triste llanto a tus ojos humedezca,ten dulce fe y esperanza amiga querida,pues la luz del sol siempre acaba en la noche fresca,y en esa noche puede que te encuentres perdida.Conserva la esperanza y encontraras la salida,hacia un cielo claro y brillante, al amanecerrenacer&aacute; en tu mundo la esencia de la vida,y la luz de la primavera volver&aacute; a nacer.Y si tienes bien en cuenta que la angustia y la pena,son solamente un ciclo de nuestra existencia,&nbsp;el alma la tendr&aacute;s siempre de esperanza llena,siempre que de la vida mantengas la esencia.]]></description>
            <author>maribel59</author>
            <pubDate>Sat, 19 Jun 2010 22:05:58 +0100</pubDate>
        </item>
        <item>
            <title>LA MIMOSA</title>
            <link>http://femxarxa.rubidigital.cat/node/view/id/1875</link>
            <description><![CDATA[Mimosa sedosa, somni del jard&iacute;,
no hi ha altra flor florida
m&eacute;s plena de vida
ni perfum m&eacute;s fi.
Quan l&rsquo; hivern castiga
el lliri i l&rsquo;espiga,
resten amagats,
la mimosa ufana
&nbsp;riu i s&rsquo;engalana
de plomalls daurats.
I si el sol ens mostra
aquest temps un rostre
p&agrave;l-lid i trist&oacute;,
la mimosa bella
tamb&eacute; com estrella
ens du resplendor.]]></description>
            <author>maribel59</author>
            <pubDate>Mon, 14 Jun 2010 14:43:36 +0100</pubDate>
        </item>
        <item>
            <title>PERQUÈ L'AMOR S'ESCRIU AMB P ?</title>
            <link>http://femxarxa.rubidigital.cat/node/view/id/1861</link>
            <description><![CDATA[PERQU&Egrave; L'AMOR S'ESCRIU AMB P ?
Perqu&egrave; per a estimar s'ha de posseir PACI&Egrave;NCIA en els moments que el mateix amor et posa a prova. El veritable amor s'escriu amb "P", perqu&egrave; per a oblidar un mal record deu existir PERD&Oacute; abans que l'odi entre a aquells que s'estimen. Amor s'escriu amb "P"... perqu&egrave; per a obtenir el que de...sitges, deus PERSEVERAR fins a arribar a el que t'has proposat. El sincer amor s'escriu amb "P"... perqu&egrave; la PACI&Egrave;NCIA, el PERD&Oacute; i la PERSEVERAN&Ccedil;A s&oacute;n ingredients necessaris perqu&egrave; un amor perduri. Perqu&egrave; amor &eacute;s tamb&eacute;.... una PARAULA dita a temps... &Eacute;s el PERMETRE'S tornar a confiar... &Eacute;s romandre en silenci escoltant a l'altre... &Eacute;s aquesta PASSI&Oacute;, que se'ns omple d'estrelles en els ulls i papallones en l'est&oacute;mac al pronunciar el nom del que estimem... L'amor s'escriu amb "P"... Perqu&egrave; s&oacute;n aquestes PETITES coses que ens uneixen al ser estimat cada dia de la nostre vida.
Que bonic &eacute;s l'amor!!&nbsp; &hearts;&hearts;&hearts;]]></description>
            <author>maribel59</author>
            <pubDate>Fri, 04 Jun 2010 21:45:05 +0100</pubDate>
        </item>
        <item>
            <title>PUNTES DE COIXI</title>
            <link>http://femxarxa.rubidigital.cat/node/view/id/1851</link>
            <description><![CDATA[PUNTES DE COIXI
&nbsp;
&nbsp;
&Eacute;s l&rsquo;escuma d&rsquo;una onada
que al trencar-se en el rompent,
no ha trobat el cam&iacute; de tornada
i s&rsquo;ha quedat enganxada
en un coix&iacute; ple de boixets.
Unes mans suaus i lleugeres,
amb dits com a papallones
voletegen r&agrave;pides, inquietes,
mentre formen fines trenes
amb els fils que pengen de l&rsquo;ona.
Els boixets dringuen i canten
i recorren tot el coix&iacute;,
moguts per les mans de fada
que van creant belles rondes
amb un art quasi div&iacute;.
Dins dels baguls de les &agrave;vies
eren sagrades aquestes peces,
car haurien de servir un dia
per guarnir el vestit de n&uacute;via
que havien somniat des de l&rsquo;infantesa.
Sentint el dringar dels boixets
teixint aquelles meravelles
mentre somniaven amb el donzell
que a l&rsquo;altar les esperaria ferm
per gaudir una vida d&rsquo;amor amb elles.
Puntaires de la nostre terra
dins vostre porteu un tresor,
que no es perdi la vostra saviesa
feu-la arribar amb tendresa
a les noves generacions.
3&ordm; PREMI EN CATAL&Agrave;]]></description>
            <author>maribel59</author>
            <pubDate>Fri, 21 May 2010 22:38:01 +0100</pubDate>
        </item>
        <item>
            <title>ABSÈNCIA</title>
            <link>http://femxarxa.rubidigital.cat/node/view/id/1844</link>
            <description><![CDATA[&nbsp;
&nbsp;
Avui torna a ploure, em surten els meus ulls nost&agrave;lgics per la finestra amb la mirada perduda i es tornen vidriosos de malenconia buscant en cada gota caiguda el reflex ef&iacute;mer del seu somriure, m&eacute;s no assoleixo trobar ni tan sols la lleu lluentor del seu mirar. S'humitegen els meus llavis ansiosos, assaborint els petons seus que mai van provar, l'aire fred de la seva abs&egrave;ncia els seca i esquerda, deixant-los assedegats del dol&ccedil; n&egrave;ctar de la seva boca. S'escapen sospirs anhelosos, que es van perdent entre els n&uacute;vols foscos que acompanyen la meva solitud. 
Rego amb ll&agrave;grimes amargues els p&egrave;tals d'una rosa blanca, la mateixa que va naufragar en les aig&uuml;es que banyen el regne de la fantasia. Imagino lliscar amb les meves paraules escrites la lluna bella o acariciar t&egrave;nuement el delicat murmuri del vent. 
Una boja somiadora que estima &nbsp;l'amor i sent por en la seva pell per no poder estimar amb l'amor que pret&eacute;n i que s'acontenta tan sols amb veure'l un segon, sent per a mi, al mateix temps breu i etern. 
Com dir tot el que sento, si de fer-ho aix&iacute; puc perdre&rsquo;l, com explicar-te quant per ell pateixo, si solament intentar-ho s'emmudeix la meva veu, les paraules es silencien i com callar, si de ganes em moro per explicar-li el sentiment tan fort que sento en el meu pit....o com no estimar-lo, si de fer-ho el meu cor mentiria i perdria el seny i la meva ra&oacute;. 
Quan els seus lleugers passos s'allunyen de mi i les meves mans tracten de subjectar-lo sense aconseguir-ho, se m'estripa l'&agrave;nima. Les tardes sense ell es tornen silenci i buit, el pas lent del mentider temps allarga el perseguit moment de veure'l de nou.
&nbsp;Pobre de mi!! El meu cos est&agrave; buit, vagant la meva &agrave;nima en trista solitud, pel mund&agrave; pa&iacute;s de l'oblit, el meu cor que per ell batega, la meva realitat, somn&agrave;mbula passejaria di&agrave;fana de sentiments, a la merc&egrave; de la cruel solitud, de la tristesa d' alg&uacute; que no va saber estimar. 
Per quin es fa i es percep tant mal, quan se sent tan bonic &nbsp;l'estimar?
3&ordm; PREMI CATAL&Agrave;
MAIG&nbsp; 2010]]></description>
            <author>maribel59</author>
            <pubDate>Thu, 13 May 2010 21:52:15 +0100</pubDate>
        </item>
    </channel>
</rss>
